GLOSSARI

FORA DE CAMP: és el que no veiem en l'enquadrament però que d'alguna manera o una altra, forma part de la imatge, ja sigui perquè l'enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.

PES VISUAL: és el que determina l'atracció gravitatòria de cada element de la composició. És la força amb la que un element d'una composició atrau la vista de l'espectador.

PLA GENERAL: S’usa per visualitzar completament al nostre model i abasta tot els elements d’una escena, és a dir, que apareix tot el cos de cap a peus, sense cap tipus de retallada.

PLA AMERICÀ: També conegut com a pla tres cambres, té el seu origen en les pel·lícules de western americanes, que es caracteritzaven pels seus enquadraments per sota del maluc fins als genolls. És molt útil quan es vol retratar a diverses persones.

PLA DETALL: S’empra per destacar elements específics, amb aquest tipus de plànol es poden aconseguir enquadraments creatius i originals, requereix de molta capacitat d’observació per part del fotògraf. En aquest tipus de pla l’acostament es maximitza per emfasitzar certs elements que d’una altra manera podrien passar desapercebuts. No s’ha de confondre amb fotografia macro.

ANGLE DE VISIÓ ZENTIAL: Quan la càmera es troba en la vertical respecte del sòl i la imatge obtinguda ofereix un camp de visió orientat de dalt a baix.

ANGLE DE VISIÓ NADIR: La càmera es situa completament per sota del personatge, en un angle perpendicular al sòl.

COMISSARI/A: s'anomena comissari o comissaria la persona que construeix el discurs d'una exposició d'art.

CORRENTS FOTOGRÀFICS

CORRENTS ARTÍSTIQUES: és un conjunt de tendències estètiques visibles en les obres d'art d'un període determinat que comparteixen característiques formals, tècniques i filosòfiques.

PICTORIALISME: corrent fotogràfic que va sorgir a Europa, Japó i Estats Units a finals dels anys 1880 amb l’objectiu de que la fotografia arribés a tenir el valor tan important que tenien la pintura i l'escultura, i l’objectiu dels fotògrafs d’aquest corrent era que les fotografies fossin una interpretació de la realitat i no un registre de la mateixa.

FUTURISME: un dels primers moviments de l'avantguarda artística. Procedeix del cubisme i és el primer moviment artístic que s'organitza com a tal, es reconeix i es defineix amb un manifest. va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb tota la història de l'art passada. Rebutjava l'estètica tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la innovació i les darreres tecnologies. Els temes dominants van ser la màquina i el moviment. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar "simultaneisme".

SURREALISME: corrent fotogràfic que el que vol es captar l'essència i les inquietuds de l'ésser humà a través de tècniques i temàtiques fotogràfiques que facin referència al món de l'inconscient, l'irracional i dels somnis.

FOTOGRAFIA DE CARRER: fotografia protagonitzada per la condició humana en llocs públics, laqual no requereix la presència d'un carrer ni d'un entorn urbà.

FOTOGRAFIA D'AUTOR: el que intenta es comunicar un sentiment ja sigui alguna emoció, algun tipus de crítica envers algo,... fent que tu reflexionis i pensis. Cada artista que esta dins d’aquest corrent el porta una mica cap a la seva forma de veure les coses i et mostra tot d’una manera subjectiva.

FOTOPERIODISME: corrent fotogràfic que té com a objectiu intentar transmetre, comunicar i representar diferents esdeveniments i notícies a través de la fotografia i la imatge.

ESCOLA DUSSELDORF: és un grup de fotògrafs que bàsicament es van dedicar a fotografiar espais industrials en blanc i negre, que després van editar i fer composicions minucioses amb aquestes.

HUMANISTA: corrent fotogràfic que dóna importància a la fotografia de persones, els sentiments i els moments quotidians.

DADAISME: aquest moviment va sorgir a Zurich el 1916 i es va caracteritzar per les seves manifestacions provocadores en les quals els artistes tenien la intenció de destruir l’art.

FOTOMUNTATGE: aquesta tècnica consisteix a combinar dues o més fotografies amb l'objectiu de crear una nova composició.

Fas ús d'aquesta tècnica quan no pots aconseguir la imatge que vols a partir d'una fotografia natuarl, ja sigui perquè per exemple resulta inviable per la naturalesa dels objectes en qüestió.

NOVA OBJECTIVITAT: moviment cultural sorgit a Alemanya després de la Primera Guerra Mundial que va tenir manifestacions a diversos terrenys com la pintura, l'arquitectura, l'escultura, la literatura, la música i la fotografia. El que volia era fer una feina funcional de la llum, utilitzar enquadraments diferents i utilitzar objectius de diferents longituds focals.

NOVA VISIÓ: moviment que fan canvi de angles o de punts de vista a l’hora de fer fotografies per mostrar-te el que estiguin fotografiant des d’un altra punt de vista per veure les coses d’una manera completament diferent.

PROVOKE: aquest corrent fotogràfic el que fa es contrastar amb ajuda d’ombres profundes empastades, i utilitzant un enquadrament irregular, amb geometries caigudes, molt soroll i que representa escenes quotidianes d'estil urbà.

LLENGUATGE AUDIOVISUAL

ANGULACIÓ

PLA NORMAL: quan respectem l'horitzontalitat.

PLA CONTRAPICAT: la càmera es troba per sota dels ulls del subjecte, el qual queda emfatitzat, engegantit, i adquireix una dimensió psicològica major.

PLA PICAT: és aquell en el qual la càmera està emplaçada per sobre de la mirada. Psicològicament produeix sensació d'inferioritat del subjecte, li empetiteix.

PLA NADIR: la càmera, està emplaçada sota el subjecte.

PLA ZENITAL: en el qual la càmera està situada completament damunt de la figura, en la seva vertical.

PLANS

GRAN PLA GENERAL: presenta un paisatge on la figura humana no queda gens destacada. La funció d'aquest pla és la d'ubicar. Sol usar-se en fotografia de paisatges i viatges i, al cinema, en pel · lícules de l'oest, bel· liques i èpiques, en documentals geogràfics.

PLA GENERAL: enquadra la figura humana de manera que es pugui reconèixer.El personatge es relaciona amb l'entorn. S'usa un cop s'ha ubicat ja l'entorn. És l'enquadramentapropiat perpresentar personatges ja que la figura humana comença a interessar. Aquest tipus de pla dóna tanta importància al context com al personatge situat en ell encara que no s'aprecien els detalls de la figura humana.

PLA GENERAL CURT: s'assigna més importància a la figura que a l'entorn.

PLÀNOL SENCER: es coneix així al pla general que només abasta un personatge. Amb el plànol sencer es pretén ressaltar els detalls que el caracteritzen.

PLA AMERICÀ: tallada la figura just per sota del genoll; s'usa bàsicament per detallar accions. Se li coneix amb aquest nom des que Porter en Atracament a un tren comença a tallar la figura humana ia canviar amb aquest enquadrament, la tradició visualeuropea.

PLA MIG: es talla la figura des de sobre dels genolls. Si és curt es tanca a l'alçada de la cintura.

PRIMER PLA: talla el personatge per les espatlles. És un pla expressi.

GRAN PRIMER PLA: centra l'atenció en l'expressió del rostre.Es talla per sota dels llavis i per sobre del front. No tothom és capaç d'aguantar aquest tipus de plans, es requereix força en la mirada.

PRIMERÍSSIM PRIMER PLA: detall del rostre. El pla se centra en el detall però falta informació. El pla aporta curiositat i afavoreix la imaginació.

PLA DETALL: es presenta un detall fora de la cara.

ENQUADRAMENTS

ENQUADRAMENT HORITZONTAL: el més comú, natural i senzill. Això però, no significa que sigui ni el millor ni el més adequat en tots els casos. Té l'avantatge que és molt còmode al moment de compondre una fotografía, ja sigui fent ús de la regla dels terços o l'espai negatiu.

Aquest tipus d'enquadrament suggereix quietud, traquil·litat i se sol utilitzant-se normalment per a paisatges i per a retrats de grup.

ENQUADRAMENT VERTICAL: no és tan popular com l'anterior però no deixa de ser una excel·lent alternativa.

Suggereix força i fermesa i és per excel·lència el més apropiat per als retrats, bàsicament pel fet que les persones sòn més altes que amples.

ENQUADRAMENT INCLINAT: hi ha qui considera que aquest no és pròpiament una forma d'enquadrament. S'obté inclinant la càmera.

No és tant popular com les anteriors però com a alternativa ocasional por realçar el missatge que s'intenta transmetre, donat que en si mateix transmet dinamisme i força.

CAMP: tot allò que la càmera ens fa visible en un enquadrament determinat, és a dir tot allò que veiem en pantalla perquè la càmera ens ho vol mostrar.

FORA DE CAMP: tot allò que no veiem en l’enquadrament però que d’alguna manera o una altra forma part de l’escena, ja sigui perquè l’enquadrament ens ho suggereix o perquè ens ho imaginem.

BANDA SONORA: conjunt de veus, sons d'ambient i música que acompanyen una pel·lícula. Normalment, però, i amb algunes rares excepcions, el terme al·ludeix només a la música d'un film. Des d'un punt de vista musical, s'entén com a banda sonora original aquella música tant vocal com instrumental composta expressament per a una pel·lícula, complint com a funció la de potenciar aquelles emocions que les imatges per si soles no són capaces d'expressar.

EFECTES: o generat o modificat artificialment, o un procés de so emprat amb finalitats artístiques o de contingut en el cinema, la televisió, els enregistraments musicals, els videojocs, els dibuixos animats, les representacions en directe de teatre o musicals i altres mitjans.

VEU: paraula articulada humana, que incorpora aspectes lingüístics i paralingüístics com ara l’emoció, l’èmfasi, l’estat de relació,...

SILENCI: absència de so.

LEITMOTIV: figura artística que, unida a un contingut determinat, es repeteix durant una obra d'art. Té el seu origen en la música, més concretament en l'òpera, però ha estat eixamplat a molts altres camps, tant artístics com socials o econòmics (entre aquests, el màrqueting).

VEU EN OFF: recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audiovisual, sense que aparegui a la pantalla.

LLUM

LLUM CREUADA: des de dos focus que es creuen s'enfoca a un personatge o objecte de referència.

QUALITAT DE LA LLUM: la llum d'interior molt baixa transmet la impressió d'un ambient de pobresa o angoixa, una llum amb focus es pròpia d'un ambient carregat, mentre que la llum natural busca realisme.

En exteriors, a migdia, amb un sol caient o plom no es pot gravar perquè els objectius no tenen cap matís i la llum tan forta els difumina, mentre que les hores preferides per gravar exteriors són la primera del matí o la derrera de la tarda (l'hora bruixa), i si el terra està mullat molt millor.

LLUM PICADA: recurs expressiu que s’aconsegueix col·locant el focus de llum a sobre de l’objecte i així podem donar a la persona l’aspecte de cansada, per exemple.

LLUM CONTRAPICADA: llum des de sota, exressa terror, misteri angoixa, inquietud,...

LLUM FRONTAL: la llum ve de manera frontal, fent resaltar la forma, la textura i el contorn del referent.

LLUM LATERAL: la llum ve des del costat, destacant siuletes i contorns.

CONTRALLUM: la llum ve des del darrere, serveix per separar el referent del fons, destacant silueta i contorn, a més de donar profunditat, relleu i volum al pla.

MUNTATGES

MUNTATGE: el muntatge es l’organització dels diferents plans d’un film segons determinades condicions d’ordre i durada.

MUNTATGE DIALÈCTIC: aquell que pretén que de dos plans successius en sorgeixi una idea, que no hi és en cap dels dos per separat.

MUNTATGE ALTERN: consisteix en dues o més accions que es produeixen en el mateix moment però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en serien un exemple.

MUNTATGE PARAL·EL: dues o més escenes, que passen en moments i en llocs diferents, se’ns van mostrant als espectadors per crear un estat d’ànim o una associació d’idees.

RACCORD: relació entre un pla i el següent en el muntatge.

PLA SEQÜENCIA: excepció a aquesta norma del muntatge. Anomenem pla seqüencia a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l’escena no està formada per una suma de diferents plans, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l’acció. És per això que el temps cinematogràfic coincideix amb el temps real, cosa que no passa amb la combinació de plans.

MOVIMENTS DE CÀMERA

CÀMERA SUBJECTIVA: mostra l'acció des del punt de vista d'un personatge integrat en l'acció (punt de vista intern). Ajuda a entrar i emfatitzar amb el món creat en la ficció.

CÀMERA OBJECTIVA: mostra l'acció des del punt de vista de l'espectador (punt de vista extern).

CÀMERA FIXA: la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant. En els primers anys del cinema la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

TRÀVELING: és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.

MOVIMENT LLIURE: és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

PANORÀMICA: gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblic. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

STEADYCAM: amb la steadicam -càmera que amb els seus accessoris va subjecta a l’espatlla de l’operador mitjançant cinturons i suports lleugers per evitar vibracions- és possible realitzar, també, moviment combinats de panoràmica i tràveling. Es tracta d’un efecte que s’aprecia en algunes filmacions per a televisió fetes en condicions difícils (accidents, guerres, aglomeracions…).

CRÒMA: ècnica de postproducció i efectes visuals que consisteix en la substitució d'una font del mateix color (normalment algun dels colors primaris, en especial verd i blau) per imatges o vídeos, aconseguint d'aquesta forma una composició.