Carla Ariza blog
OFF
El panoràmic és la macro enquesta de les organitzacions. Pretén explicar i millorar l’impacte que generen les organitzacions a la societat a través de l’anàlisi de la seva realitat, la seva funció i evolució i les activitats que desenvolupen.
El dimarts 20 d'octubre vam anar a veure dos exposicions del panoràmic de Granollers. Les dos exposicions eren:
- Time on quaaludes and red wine de Anna Galí.
- Las muertes chiquitas de Mireia Sallarès.
El tema d'aquest any és l'Extimitat.
PANORÀMIC
Time on quaaludes and red wine estava exposada a la nau de Dents de Serra, juntament amb altres exposicions com: No surrender de Jean Matthieu Gosselin.
Aquesta exposició està composada de fotos i un vídeo que mostra la vida del seu fill Tomeu de 18 anys, que va morir per una sobredosis de droga.
Per a l'Anna fer aquesta exposició va ser una part del seu procés de dol i per assimilar la mort del seu fill.
REFLEXIÓ PERSONAL: Al visualitzar el vídeo a classe no em va donar gaire impressió aquesta exposició, però al veure-la en persona em va "afectar" i impactar bastant. Llegir els textos que va escriure el Tomeu i les imatges utilitzades, em va commoure molt i em va fer pensar en com porto la meva vida i com em relaciono amb la gent del meu enterno.
TIME ON QUAALUDES AND RED WINE
Las muertes chiquitas estava exposada a l'Espais d'Arts.
Aquesta exposició està composada de fotos i un video. El tema prinicipal és: Pluralitats orgàsmiques. Els orgasmes feminins.
La Mireia va iniciar aquest programa al 2006, va fer un viatge de quatre anys per diferents estats de la república mexicana, acompanyada de la seva càmera i un rètol lluminós de neó que deia: Las muertes chiquitas.
​
REFLEXIÓ PERSONAL: Sincerament quan vam anar a veure aquesta exposició no li vaig fer gaire cas. Tot i així em va semblar una exposició molt interesant ja que moltes vegades el orgasme femení no es té en compte.
LAS MUERTES CHIQUITAS
SENSE INTIMITAT
Sense intimitat és una part del festival Panoràmic.
Aquesta exposició està formada per per diferents composicions de fotos en diferents àmbits però amb la mateixa temàtica: sense intimitat.
L'Andrés Hispano, un dels comissaris de l'exposició, ens va anar explicant com havien organitzat les composicions de fotos, en les que podies veure un manicomi, una presó, una escolania, fotos a famosos,...
​
REFLEXIÓ PERSONAL: Durant l'exposició hi ha hagut moments que fins i tot tenia mal cos. Hi han fotos i fragments de video que m'han impactat, però en general, m'ha encantat.
El dimecres 10 de febrer van anar a Barcelona al CCCB a veure l'exposició de William Kentridge, un artista nascut a Johannesburg, Sud-àfrica, el 1955, els seus dibuixos, pel·lícules o produccions teatrals s’han presentat en museus i institucions culturals d’arreu del món.
En l'exposició vista podiem visualitzar la vida de dos homes, un home ric i poderós i la vida d'un home humil, de classe obrera.
A part de veure l'exposició, vam realitzar una activitat fent ús de la tècnica que utilitza Kentridge, que consta en dibuixar i esborrar tot en un mateix paper, fent ús del Stop-motion per crear una pel·licula.
​
REFLEXIÓ PERSONAL: He disfrutat molt aquesta exposició i la activitat realitzada en aquesta sortida.
EXPOSICIÓ WILLIAM KENTRIDGE
EXPOSICIÓ DE L'ELOGI DEL MALENTÈS
El dilluns 15 de març van anar al museu de Granollers a veure l'exposició de "l'Elogi del Malentès". La seva comissaria va ser: Joana Hurtado Matheu.
En les obres presentades intenta que l'espectador reflexioni sobre el conflicte que genera el malentès i l’oportunitat de descobrir un nou punt de vista.
Vol intentar fer-nos veure que els malentesos són molt presents al nostre dia a dia, que les diferents situacions que vivim es poden malentendre en qualsevol moment.
Les obres exposades corresponen a les artistes Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala i la comissària de l’exposició és la historiadora de l'art i crítica cultural, Joana Hurtado.
EXPOSICIÓ DE BLANK
El passat dimarts 16 de març van anar al Roca Umbert ha veure l'exposició de Blank, de la fotografa Lurdes R. Basolí. El que ens volia mostrar amb la seva exposició va ser voler desenvolupar una crítica a partir d'un àlbum familiar autobiogràfic, fent una (auto)crítica al voltant de la representació occidental de l’Àfrica subsahariana.
El que ella assenyala durant l'exposició es la manera en que els turistes occidentals retraten a la gent de l'Àfrica en concret de les tribus que viuen allà. Els estereotips que es construeixen aleshores es formen a partir de la clara distinció entre un «ells» i un «nosaltres», i aquest fet el que fa es fomentar les relacions jerarquitzades i la falsa dicotomia entre l’Àfrica i Occident, primitius i civilitzats, negres i blancs.
EXPOSICIÓ DE SUBMERGÈNCIES
El 4 de maig van anar al Museu de Granollers a veure la obra creada per l'artista Vicenç Viaplana.
Ell va estar creant la pintura durant 3 mesos al mateix museu, gravant tot el procés mentres li donava forma la seva obra, utilitzant tot tipus de materials, com podien ser, pincells, "rodillos" i fins i tot el seu propi cos.
Tant la gravació del procés com el resultat de l'obra en si van estar exposades de manera que la gent que anava a l'exposició ho podia veure tot.
La gravació anava acompanya d'una melodia creada paral·lelament pel músic Ramon Solé, durant els dies de realització de la pintura, una peça sonora original, cada una de les 12 parts que la componen també reben el nom de Submergències I, II, III ...
EXPOSICIÓ DE LA GUERRA INFINITA
El dimecres 28 d'abril van anar al MNAC a Barcelona a veure l'exposició de La Guerra Infinita d'Antoni Campañà.
Les fotografies que es mostren en aquesta exposició van ser fetes per l'Antoni Campañà durant la Guerra Cívil Espanyola, però les va guardar en una casa i no van sortir a la llum fins al 2018 quan la seva família les va trobar de manera fortuïta.
Aquesta capsa, amb centenars d’imatges inèdites, és ara coneguda com “la capsa vermella” i suposa una nova aportació molt important per al patrimoni fotogràfic del país, especialment pel que fa a la Guerra Civil, tot ressituant a Campañà com un dels grans noms en la fotografia catalana i espanyola del segle XX.
Les imatges mostren quan les milicianes, els refugiats que arriben de Màlaga a Barcelona el gener del 1937, les runes desprès dels bombardeigs, els menjadors populars.
